Qui-dort-meurt

Qui-dort-meurt

"Qui-Dort-Meurt" s´inspira  en  l’orri que  és una construcció molt primitiva i molt present a Prada de Conflent. Donada l’obertura d’entrada i petites finestres de ventilació quant entres al interior tot es foscor però, ràpidament, t’atrau la llum i les imatges de la finestra. La vida i la natura discorren a l’exterior i aquest contrast entre l’interior i l’exterior com a metàfora del somni, la imaginació i l’escapada en contraposició a la vida real han generat unes pintures de gran format on les imatges siguin, a la foscor, difícilment distingibles. A l’interior una finestra on es reprodueix un vídeo, tal i com es veien les imatges exteriors des de l’orri. Aquest espai interior il·lumina l’espai. Al apagar-se, les imatges de la pintura van sorgint a la foscor a mida que l’ull s’hi habitua, i ens permet contemplar una altre realitat pictòrica.

Aquest projecte crea un espai dual  on la presencia d’una realitat, amaga la presència de l’altre, i aquesta només torna a ser real per nosaltres quan desapareix l’altra. Veure es paradoxal. Només allò que contemplem pren realitat. Es com un joc de màgia, on la realitat per a nosaltres es a la que prestem atenció, no la real.

En aquesta proposta es fa cert el text d’en D.H.Lawrence:  “Ara només la suau evanescència de les coses subtils com la teranyina li semblava permanent. La mateixa boira de l’eternitat estava en elles. En canvi els edificis de pedra, les catedrals, per exemple, li semblaven udolar amb la seva resistència temporal, sabent que al final s’havien d’ensorrar.”