Manifest Llamp lent

Manifest Llamp lent
 
Som dos artistes impregnades de les més profundes arrels dels oficis artístics, però també volem atorgar a les nostres obres un alt valor conceptual. Un dels desafiaments més grans de l'ofici és el TEMPS.
 
Avui en dia fem gala de no tenir temps per a res, s'ha convertit en una cosa recurrent en tota mena de converses. La pressa és un signe de modernitat i un símptoma d'eficàcia. La irrupció de la cibernètica en el nostre sistema de coneixement permet que en el temps que transcorre entre que em llevo de la meva cadira, m'apropo a la prestatgeria on tinc la "Enciclopèdia Catalana", busco el volum corresponent a la "O", m’empleno el nas de pols, sostinc amb cert esforç el volum, passo les pàgines i finalment arribo a la definició d'ofici, hagi passat un temps que no dubto de qualificar d'infinit comparat amb si busco la paraula "ofici" a Google i trobo en 0,11 segons 8.000.000 de referències. I a més pot semblar lent, ja que aquesta és l'expressió més habitual en els experts en informàtica: "si, està bé, però és una mica lent". La noció de lentitud per a ells és vertiginosa.
 
Una de les revolucions de l'era de la comunicació és la velocitat. La diferència entre escriure una carta o enviar un mail ja ho diu tot. L’Ofíci artístic es fonamenta en una poètica de la lentitud feta de detalls precisos i de l'observació minuciosa de les característiques de la matèria, de com aquesta reacciona a cada moment perquè està viva i això exigeix ​​paciència i atenció als detalls petits. Aquesta capacitat d’observació fa que tot sigui important en la tasca de l'oficiant.
 
I en aquest context de precipitació i pressa: ¿quin lloc tenen els processos lents dels oficis artístics? ASLSP ens salva.
 
Sobre aquest manifest treballem dues propostes unides en un sol llibre i contenidor. Aquest format ja l’havíem treballat i ens va semblar interessant recuperar-lo per 3 raons: La caixa pertany a una peça mecànica, la seva adequació amb l'espai expositiu i sobretot el trencament amb la concepció de bonic/luxe que pot portar la producció d'un llibre amb tècniques tradicionals, ja que reivindiquem per sobre del resultat; La importància del procés, l'ús temps i el plaer per la inutilitat (en contrast amb l'optimització).

Maria Lucas

Avui en dia les coses relacionades amb la temporalitat envelleixen molt més ràpid que abans. Es converteixen en Passat d l'instant i d'aquesta manera, deixen de captar l'atenció; el present es redueix a pics d'actualitat. Ja no dura. Davant del domini d'un present puntual i sense consciència històrica cal aturar-se per tornar a mirar, escoltar, olorar, tocar i gaudir dels processos lents.

En aquesta ocasió treballant en companyia de la màquina d'escriure, un objectiu meravellós en super estructura que imprimeix lentament el text, produint un so especifit cada vegada que premem amb els nostres dits les tecles.

Anna Comellas

Des Fa molts anys treballo com a professora de litografia i una de les coses que em sorprèn cada dia, i últimament amb més força, es com en l'era de la rapidesa i la facilitat de fer, els meus alumnes realitzen el granejat d'una pedra, treball que requereix de molt temps i desgast físic. Resoldre aquesta pregunta ens pot portar a multiples interpretacions. La meva és que algunes persones necessitem encara, i cada vegada més, del contacte amb la realitat, amb l'esforç i amb reptes no tecnològics i sobretot en la importància del PROCÉS, no només del resultat o la idea. No és un rebutj als nostres temps sinó un intent de sobreviure com a humans a ells. D'aquí la dualitat en l'obra: utilització de noves tècniques per mostrar el temps físic del procés en realitzar una litografia. Ús de fotografia, vídeo, imatges digitals en un llibre on es mostra el procés en imatges que cadascuna representa 15 minuts del procés real. La longitud de les pàgines són un referent físic al temps.