Manifest Llamp lent

Manifest Llamp lent
 
Som dos artistes impregnades de les més profundes arrels dels oficis artístics, però també volem atorgar a les nostres obres un alt valor conceptual. Un dels desafiaments més grans de l'ofici és el TEMPS.
 
Avui en dia fem gala de no tenir temps per a res, s'ha convertit en una cosa recurrent en tota mena de converses. La pressa és un signe de modernitat i un símptoma d'eficàcia. La irrupció de la cibernètica en el nostre sistema de coneixement permet que en el temps que transcorre entre que em llevo de la meva cadira, m'apropo a la prestatgeria on tinc la "Enciclopèdia Catalana", busco el volum corresponent a la "O", m’empleno el nas de pols, sostinc amb cert esforç el volum, passo les pàgines i finalment arribo a la definició d'ofici, hagi passat un temps que no dubto de qualificar d'infinit comparat amb si busco la paraula "ofici" a Google i trobo en 0,11 segons 8.000.000 de referències. I a més pot semblar lent, ja que aquesta és l'expressió més habitual en els experts en informàtica: "si, està bé, però és una mica lent". La noció de lentitud per a ells és vertiginosa.
 
Una de les revolucions de l'era de la comunicació és la velocitat. La diferència entre escriure una carta o enviar un mail ja ho diu tot. L’Ofíci artístic es fonamenta en una poètica de la lentitud feta de detalls precisos i de l'observació minuciosa de les característiques de la matèria, de com aquesta reacciona a cada moment perquè està viva i això exigeix ​​paciència i atenció als detalls petits. Aquesta capacitat d’observació fa que tot sigui important en la tasca de l'oficiant.
 
I en aquest context de precipitació i pressa: ¿quin lloc tenen els processos lents dels oficis artístics? ASLSP ens salva.
 
Sobre aquest manifest treballem dues propostes unides en un sol llibre i contenidor. Aquest format ja l’havíem treballat i ens va semblar interessant recuperar-lo per 3 raons: La caixa pertany a una peça mecànica, la seva adequació amb l'espai expositiu i sobretot el trencament amb la concepció de bonic/luxe que pot portar la producció d'un llibre amb tècniques tradicionals, ja que reivindiquem per sobre del resultat; La importància del procés, l'ús temps i el plaer per la inutilitat (en contrast amb l'optimització).

María Lucas:

Hoy en día las cosas ligadas a la temporalidad envejecen mucho más rápido que antes. Se convierten en pasado al instante y de este modo , dejan de captar la atención; el presente se reduce a picos de la actualidad. Ya no dura. Frente al dominio de un presente puntual y sin conciencia histórica hay que pararse para volver a mirar, escuchar ,oler , tocar y disfrutar de los procesos lentos.
En esta ocasión trabajando en compañía de la máquina de escribir, un objeto maravilloso en su estructura que imprime lentamente el texto, produciendo un sonido específico cada vez que apretamos con nuestros dedos las teclas.

Anna Comellas

Desde hace muchos años trabajo como profesora de litografía y una de las cosas que me sorprende cada día, y últimamente con más fuerza, es como en la era de la rapidez y el fácil hacer mis alumnos realizan el graneado de una piedra, trabajo que requiere de mucho tiempo y desgaste físico. Resolver esta pregunta puede llevar a muchas interpretaciones. La mía es que algunas personas necesitamos aún, y cada vez más, del contacto con lo real, con el esfuerzo y con retos no tecnológicos y sobre todo la importancia del PROCESO, no solo del resultado o la idea. No es un rechazo a nuestros tiempos sino un intento de sobrevivir como humanos a ellos. De ahí la dualidad en la obra: utilización de nuevas técnicas para mostrar el tiempo físico del proceso al realizar una litografía. Uso de fotografía, video, imágenes digitales en un libro en donde se muestra el proceso en imágenes que cada una representa 15 minutos del proceso real. La longitud de las páginas son un referente físico al tiempo.